MARJAL DE CASTELLÓN

Divulgación del ecosistema de la marjal de Castellón.

31 de marzo de 2009


II VOLTA A PEU PER LA MARJAL DE CASTELLÓ
25 D'ABRIL DEL 2009

EIXIDA: 8.30 h. Plaça Major/SALIDA: 8.30 h. Plaza Mayor
FINAL: 13.00 h./13.30 h. Parque Rafalafena (Avda. Lidón)
DISTÀNCIA: 16 Km. aprox.
ITINERARI/O:
Inici: Plaça Major, C/ Colón, C/ Major, Pz María Agustina, Av. de Lledó, Camí Caminàs, Cami En Riera, Riu Sec, Camí Donació, Camí La Mota, Camí 1a Travessera, Camí La Plana (encreuament/cruce) Camí Bomboi (anada i tornada, camí sense eixida/ida y vuelta, camino sin salida), Camí La Plana (encreuament/cruce), Camí 1a Travessera, Camí Fileta, Camí Donació, Parc Meridià (parada esmorzar/almuerzo), Camí Donació, Camí l’Ullal de la Comare (parcial, anada i tornada, cami sense eixida/parcial, ida y vuelta, camino sin salida), Camí Taxida, Camí Caminàs, Av. de Lledó, Parc Rafalafena (final).
Normes/Normas i recomanacions/recomendaciones.:
- Seguiu en tot moment l'itinerari marcat/ Seguid en todo momento el itinerario marcado.
- Circuleu amb precaució per les vies de tràfic dens de vehicles./Circular con precaución por las vías de tráfico denso.
- Respecteu la flora, la fauna i el medi./ Respetar la flora, la fauna y el medio.
- No depositeu fem, utilitzeu els contenidors./No depositéis basura, utilizar los contenedores.
- Dur beguda i menjar suficient/Llevar bebida y comida suficiente:
IMPORTANT: Tots/totes els/les participants en la Volta, ho fan de forma lliure i individual, sent responsables de la seua seguretat personal i de totes les conseqüències que els seus actes impliquen, sense responsabilitzar en cap moment a la “Associació d'Amics de la Marjal de Castelló”.
IMPORTANTE: Tod@s l@s participantes en la Volta lo hacen de manera libre e individual, siendo responsables de su seguridad personal y de todas las consecuencias que sus actos impliquen, sin responsabilizar en ningún momento a la “Associació d’Amics de la Marjal de Castelló”
EN CAS DE CONDICIONES METEREOLÒGIQUES ADVERSES PER PLUJA O VENT LA VOLTA NO ÉS REALITZARÀ.
EN CASO DE CONDICIONES METEREOLÓGICAS ADVERSAS POR LLUVIA O VIENTO LA VOLTA NO SE REALIZARÀ.

19 de marzo de 2009


(foto: panoràmica Useres)
VI SIMPOSI INTERNACIONAL DE NATURA I FOTOGRAFIA
Del 26 al 29 de març del 2009, se celebrarà a Vila-real (Castelló) el VI Simposi Internacional de natura i fotografia, organitzat per EDC Natura-Fundació Omacha. Més informació de la programació en http://www.edcnatura.com/

VI SIMPOSIO INTERNACIONAL DE NATURALEZA Y FOTOGRAFÍA
Del 26 al 29 de marzo de 2009, se celebrará en Vila-real (Castellón) el VI Simposio Internacional de naturaleza y fotografía, organizada por EDC Natura-Fundación Omacha. Más información de la programación en http://www.edcnatura.com/

10 de marzo de 2009


ESPÈCIES INVASORES (4)
JACINT D'AIGUA (Eichhornia crassipes)
És una espècie invasora de planta aquàtica, endèmica de l'Amazones i de la conca del riu Paranà.
Té la tija vegetativa curt, fulles en rosetes, làmines de 2 a 16 cm., flors blaves a celeste i una taca groga en el lòbul superior.
El dens tapís que forma limita la difusió de la llum i oxigen atmosfèric a l'interior de l'aigua i la descomposició de les seues abundants restes, com resultat de la seua ràpida velocitat de creixement, en el fons de les masses d'aigua que colonitza, agreuja encara més la falta d'este gas. Així les plantes aquàtiques desapareixen per falta de llum i els peixos i invertebrats aquàtics per falta d'oxigen, a més de la colonització de l'espai de manera tan agressiva que exclou a les espècies vegetals natives.
A la Marjal de Castelló es desenvolupen campanyes de control per a la seua eradicació.
ESPECIES INVASORAS (4)
JACINTO DE AGUA (Eichhornia crassipes)
Es una especie invasora de planta acuàtica, endémica del Amazonas y de la cuenca del río Paraná.
Tiene el tallo vegetativo corto, hojas en rosetas, láminas de 2 a 16 cm., flores azules a celestes y una mancha amarilla en el lóbulo superior.
El denso tapiz que forma limita la difusión de la luz y oxígeno atmosférico al interior del agua y la descomposición de sus abundantes restos, como resultado de su rápida velocidad de crecimiento, en el fondo de las masas de agua que coloniza, agrava aún más la falta de este gas. Así las plantas acuáticas desaparecen por falta de luz y los peces e invertebrados acuáticos por falta de oxígeno, además de la colonización del espacio de manera tan agresiva que excluye a las especies vegetales nativas.
En la Marjal de Castellón se desarrollan campañas de control para su erradicación.

4 de marzo de 2009


II VOLTA A PEU PER LA MARJAL DE CASTELLÓ
La Junta de l'associació ha acordat fixar el dissabte 25 d'abril de 2009 com a data per a la celebració de la II Volta a Peu, estem estudiant algunes variacions en l'itinerari, que no estàn concretades. En quan tinguen totes les dades tancades, itinerari, horaris, etc., ho publicarem amb la suficient antelació per a fer la major difusió possible dintre de les nostres possibilitats.
II VOLTA A PEU PER LA MARJAL DE CASTELLÓ
La Junta de la asociació ha acordado fijar el sábado 25 de abril de 2009, como fecha para la celebración de la II Volta a Peu, estamos estudiando algunas variaciones en el itinerario que no están concretadas. En cuanto tengamos todas los datos cerrados, itinerario, horarios, etc., lo publicacaremos con la suficiente antelación para realizar la major difusión posible dentro de nuestras posibilidades.

2 de marzo de 2009

(Foto 1: exemplar de gambúsia)
ESPÈCIES INVASORES (3)
LA GAMBÚSIA (Gambusia holbrooki)
Presenta un fort dimorfisme sexual, amb femelles més grans, de fins a 7 cm., contra 4 cm. dels mascles. Es distingeix també per la seua resistència a condicions ambientals adverses o canviants. Sobreviuen a salinitats molt elevades, el doble que la de l'aigua de mar, temperatures molt altes i la corresponent baixa oxigenació.
Des de l'Atlàntic d'Amèrica del Nord, este xicotet peix ha estat introduït almenys en 31 països de tot el món. Es va pensar en esta espècie com a mitjà biològic de control de mosquits, pagant un preu ecològic molt alt, ja que ha desplaçat les espècies locals de peixos amb què competia i el corresponent desarreglament de les xarxes tròfiques locals. En molts casos l'eficàcia de la gambúsia no va resultar ser major que la de les espècies autòctones, sent major la pèrdua que l'èxit. Afecta sobretot el fartet (Aphanius iberus), el salinet (Apahanius baeticus) i el samaruc (València hispanica), este últim considerat un dels dos peixos del planeta amb més perill d'extinció segons la Unió Mundial per la Naturalesa (UICN). S'ha vist que la gambúsia és depredadora dels primers estats de vida del fartet i el samaruc. A més, els produeix un estrés que pot afectar el seu cicle reproductor. Per descomptat es troba en gran nombre en les séquies de la Marjal.

(Foto 2: exemplars de samaruc)
ESPECIES INVASORAS (3)
LA GAMBUSIA (Gambusia holbrooki)
Presente un fuerte dismosfirmo sexual, con hembras más grandes, de hasta 7 cm., contra 4 cm. de los machos. Se distingue también por su resistencia a condiciones ambientales adversas o cambiantes. Sobreviven a salinidades muy elevadas, el doble que la del agua de mar, temperaturas muy altas y la correspondiente baja oxigenación.
Desde el Atlántico de América del Norte, este pequeño pez ha sido introducido al menos en 31 paises de todo el mundo. Se pensó en esta especie como medio biológico de control de mosquitos, pagando un precio ecológico muy alto ya que ha desplazado las especies locales de peces con los que competía y el correspondiente desarreglo de las redes tróficas locales. En muchas casos la eficacia de la gambusia no resultó ser mayor que la de las especies autóctonas, siendo mayor la pérdida que el logro. Afecta sobre todo el fartet (Aphanius iberus), el salinet (Apahanius baeticus) y el samaruc (Valencia hispanica), éste último considerado unos de los dos peces del planeta con más peligro de extinción según la Unión Mundial por la Naturaleza (UICN). Se ha visto que la gambusia es depredadora de los primeros estados de vida del fartet y el samaruc. Además, les produce un estrés que puede afectar su ciclo reproductor. Por supuesto se encuentra en gran número en las acequias de la Marjal.