(Foto 1: exemplar de gambúsia)

ESPÈCIES INVASORES (3)
LA GAMBÚSIA (Gambusia holbrooki)
Presenta un fort dimorfisme sexual, amb femelles més grans, de fins a 7 cm., contra 4 cm. dels mascles. Es distingeix també per la seua resistència a condicions ambientals adverses o canviants. Sobreviuen a salinitats molt elevades, el doble que la de l'aigua de mar, temperatures molt altes i la corresponent baixa oxigenació.
Des de l'Atlàntic d'Amèrica del Nord, este xicotet peix ha estat introduït almenys en 31 països de tot el món. Es va pensar en esta espècie com a mitjà biològic de control de mosquits, pagant un preu ecològic molt alt, ja que ha desplaçat les espècies locals de peixos amb què competia i el corresponent desarreglament de les xarxes tròfiques locals. En molts casos l'eficàcia de la gambúsia no va resultar ser major que la de les espècies autòctones, sent major la pèrdua que l'èxit. Afecta sobretot el fartet (Aphanius iberus), el salinet (Apahanius baeticus) i el samaruc (València hispanica), este últim considerat un dels dos peixos del planeta amb més perill d'extinció segons la Unió Mundial per la Naturalesa (UICN). S'ha vist que la gambúsia és depredadora dels primers estats de vida del fartet i el samaruc. A més, els produeix un estrés que pot afectar el seu cicle reproductor. Per descomptat es troba en gran nombre en les séquies de la Marjal.

(Foto 2: exemplars de samaruc)

ESPECIES INVASORAS (3)
LA GAMBUSIA (Gambusia holbrooki)
Presente un fuerte dismosfirmo sexual, con hembras más grandes, de hasta 7 cm., contra 4 cm. de los machos. Se distingue también por su resistencia a condiciones ambientales adversas o cambiantes. Sobreviven a salinidades muy elevadas, el doble que la del agua de mar, temperaturas muy altas y la correspondiente baja oxigenación.
Desde el Atlántico de América del Norte, este pequeño pez ha sido introducido al menos en 31 paises de todo el mundo. Se pensó en esta especie como medio biológico de control de mosquitos, pagando un precio ecológico muy alto ya que ha desplazado las especies locales de peces con los que competía y el correspondiente desarreglo de las redes tróficas locales. En muchas casos la eficacia de la gambusia no resultó ser mayor que la de las especies autóctonas, siendo mayor la pérdida que el logro. Afecta sobre todo el fartet (Aphanius iberus), el salinet (Apahanius baeticus) y el samaruc (Valencia hispanica), éste último considerado unos de los dos peces del planeta con más peligro de extinción según la Unión Mundial por la Naturaleza (UICN). Se ha visto que la gambusia es depredadora de los primeros estados de vida del fartet y el samaruc. Además, les produce un estrés que puede afectar su ciclo reproductor. Por supuesto se encuentra en gran número en las acequias de la Marjal.