MARJAL DE CASTELLÓN

Divulgación del ecosistema de la marjal de Castellón.

18 de diciembre de 2006


INTRODUCCIÓ
Este blogg no aspira a ser un estudi científic sobre els aiguamolls de Castelló capital (coneguts com “marjal”) sinó un finestra oberta en la que puga veure's una xicoteta mostra de la gran riquesa ecològica que tenim en la ciutat de Castelló i que bé per motius econòmics, polítics, culturals i socials ha quedat relegada i acotada en un xicotet espai desconegut per a la gran majoria de ciutadans. Esta finestra s'obri amb el desig d'aconseguir frenar la degradació d'esta zona i en defensa de tota la flora i fauna que en ella habita ja que si ningú ho impedeix desapareixerà davall la pressió urbanística que la societat actual imposa, perdent una part important de la nostra riquesa ecològica i històrica.

SITUACIÓ GEOGRÀFICA
Castelló és una de les 50 capitals de província d'Espanya, està situada a l'Est de la península ibèrica, fronterís al nord amb Tarragona, al Sud amb València, a l'Oest amb Terol i a l'Est amb el Mar Mediterrani.
HISTÒRIA
A partir de la conquista de la Plana pel rei D. Jaume en 1233 i al llarg dels anys, els que no posseïen terres, els serfs que per esta zona es van quedar per a guanyarse la vida treballant, doncs els amos i senyors van passar de llarga, van anar possessionant-se per diferents mitjans de part de les terres inundables o inundades sempre i a força de penalitats i de suors, van crear les marjals “de saó” pel sistema d'elevar el nivell del terreny a base de cavar unes séquies
recreixent així els nivells de les seues finquetes amb la terra procedent de les excavacions d'aquestes. Al principi estos canals es van fer a capritx, però molt prompte se van anar unint per a donar eixida a l'aigua per les anomenades séquies mares o col·lectors generals al mar per les conegudes “goles”. Va ser un sistema primitiu però eficaç de drenatge. Algú va pensar aprofitar en part aquelles terres baixes per a produir arròs, però confonent moltes coses, bé per
ignorància o per altres interessos, els diferents monarques autoritzaven i altres prohibien el cultiu de l'arròs, depenent això de qui els influïra en cada moment per les raons que foren, polítiques, econòmiques, sanitàries, etc.
Sent l'Ajuntament de Castelló propietari, entre altres terrenys, d'una heretat coneguda amb els noms de la Pineda Del Mar, Prado o Quadro, va acordar en 1911 sol·licitar dels organismes pertinents el que algunes d'estes parcel·les es dedicaren a Vedat Arrosser, sent aprovada esta petició per R.D. de 17 de gener de 1912. Emparant-se en esta aprovació, diversos particulars van transformant les seues terres de marjalería limítrofs amb la descrita propietat municipal, acordant l'Ajuntament, convocar una subhasta pública per a adjudicar estes terres municipals. En 1925 es constitueix el “Sindicat Agrícola Arrosser” i en 1934 s'acorda la fundació de la Cooperativa Arrossera de Castelló, la qual arribe a industrialitzar 1.988.674 Kg. d'arròs corfa, corresponent a les collites dels seus socis que van cultivar 10.120 Ha l'any de màxim cultiu de 1954.A poc a poc els gastos de cultiu augmenten i no al mateix tenor dels preus de venda obtinguts per al producte acabat, pel que en totes parts les faenes més costoses de cultiu, plantada i sega, es procuren anar disminuint el seu cost a base de mecanització de les mateixes en la mesura que siga possible, però com ací, la mitjana superficial de les explotacions és tan xicoteta, a causa de l'estar molt repartida la propietat, i ser el subsòl tèrbol en extenses zones del Quadro, fan que esta mecanització no siga possible en la immensa majoria de les finques. Per un altre costat ja s'anava detectant una escassetat d'aigua per al necessari reg en el cabal de la font de la Reina unit al fet que els fills dels arrossers no seguiren els seus pares, així a partir de 1965 hi ha més escassetat de mà d'obra, el que porta a l'Ajuntament a patrocinar una dessecació de les terres amb l'ajuda estatal, el que revalora les finques, dedicant-se les unes a cultius més còmodes i necessitats de menor quantitat d'aigua i els altres a vendres com a solars.
A partir d'ací s'ha produït una urbanització incontrolada i devastadora d'esta zona, degradant de tal manera l'entorn paisatgístic i ecològic de la zona, que ha quedat delimitada en l'últim PGOU, aprovat l'1 de març del 2000, en una superfície de 1574,42 Ha, sota la denominació de “zona no urbanitzable protegida”.

ECOSISTEMA
Vegetació
Les comunitats vegetals i les de la seua flora responen a les característiques pròpies dels ecosistemes humits valencians, caracteritzats per l'abundància de plantes subaquàtiques. En les séquies trobem el nenúfar, entremesclat amb vegetació amfíbia, a base d'espadanyes (Typha angustifòlia, Sparganium erectum), lliris d'aigua (Iris pseudacorus), jacint d'aigua (Eichhornia crarsipes) (espècie invasora) i gramínies hidròfiles (Panicum rep-nos, Agrostis stolonifera, Paspalum dystichum).
En les zones de cultiu es desenvolupen extensos canyissers (Phragmits australis), jonqueres (Scirpus roman-vós), junt amb la denominada “dolceta” ( Samolus valerandi) i la corretjola del canyar (Ipomoea sagittata).

Fauna
Les comunitats aquàtiques són les més interessants, encara que no cal oblidar totes les famílies de coleòpters que podem trobar, tant en l'aigua com en la terra amb tots els gèneres de vida imaginables, com a mostra es poden citar l'escarabat aquàtic (Hydrophilus piceus), el “cadell”, el grill, llagostí i fins a un nombre d'espècies comptades en mils.

Entre els peixos destaquen el “samaruc” (València hispànica) –extingit-, el “fartet” (Aphanius iberus), el “cabotet” (Pomatoschistus microps) i la “colmilleja” (Cobitis maroccana). Són abundants les espècies piscícoles com l'anguila (en via de desaparició), les llises i la carpa.
De la multitud d'invertebrats ressalten la gambeta (Palaemonetes zaroquieyi)- extingida-.
Cal destacar també l'existència de poblacions de tortuga europea (Emys orbicularis), tortuga de Florida (Trachemiys scripta) (introduïda al ser alliberades pels seus propietaris quan són massa grans), granotes (Granota perezi), dragons (Tarentola mauritanica), sargantanes (Podarcis hispanica) i colobres d'aigua (Natrix natrix).

Dins de les aus a més de les espècies comunes en tots els sistemes com a tórtora (Streptopelia turtur)-“Tórtora”, palput (Palput epops)-“Puput”, oroneta comuna (Hirundo rustica)-“Oroneta”, rossinyol (Luscinia Megarhynchos)-“Rossinyol comú”, pit-roig (Erithacus Rubecula)-“Pit-roig”, bugadera blanca (Cueta alba)-“Cueta blanca”, merla (Turdus merula)-“Merla”, tord (Turdus philomelos)-“Tord comú”, estornell (Sturnus unicolor)-“Estornell negre”, blanca (Pica pica)-“Garsa”, teuladí (Passer domesticus)-“Teuladí”, pinsà (Fringilla coelebs)-“Pinsà”, verdecillo (Serinus serinus)-“Gafarrò”, cagarnera (Carduelos carduelos)-“Cadernera”, passerell comú (Carduelos cannabina)- “Passerell”, junt amb les espècies característiques de les zones humides de la província, com la garseta comuna (Egretra garzetta)-“Garseta blanca”, agró blava (Ardea cinerea)-“Agre blau”, gall de canyar comú (Porphyrio porphyrio)-“Gall de canyar”, focha comú (Fulica atra)-“Fotja vulgar”, fotja d'aigua (Gallinula chloropus)-“Polla d'aigua”, Avegría (Vanellus vanellus)-“Merita”, camallonga comuna (Himantopus himantopus)-“Camallonga”, corriol patinegro (Charadrius alexandrinus)-“Corriol camanegre”, bequeruda comuna (Gallinago gallinago)-“Bequeruda”, blauet (Alcedo tais)-“Blauet” i un llarg etcètera que fa que esta zona compte amb una riquesa ornitològica realment important.

VALORS ECOLÒGICS I RECURSOS DELS AIGUAMOLLS
Exportació de biomassa
Els aiguamolls són sistemes que ofereixen una gran riquesa d'espècies de fauna i flora utilitzables per l'home, tant silvestres com domèstiques. A més d'esta producció pròpia, els nutrients són transportats pels cursos d'aigua, la vessament o la recarrega d'aqüífers fins a altres ambients aquàtics o marins on entren en la cadena tròfica i també són aprofitats.
Estabilització de microclimes
Els cicles biològics, de nutrients i de matèria i de fluxos d'energia dels aiguamolls, poden estabilitzar les condicions climàtiques locals, en particular les temperatures i les precipitacions. Científicament s'ha demostrat que una proporció de la precipitació continental és resultat de l'evaporació in situ, pel que l'evaporació d'aigua de l'aiguamoll pot provocar precipitacions en les proximitats.
Recursos de vida silvestre
Els aiguamolls són rics en espècie de flora i fauna com ha quedat demostrat, tant com àrees d'alimentació, com de reproducció, hivernada o simplement de pas durant els viatges migratoris de nombroses espècies, en especial aus.

Recursos agraris
Des d'antic, l'agricultura s'ha establit en planures al·luvials, deltes, albuferes i en la perifèria de llacunes i altres aiguamolls, aprofitant la fertilitat dels sòls i regulant-se la distribució de l'aigua, representant la marjal de Castelló un xicotet reducte d'explotació agrícola territorial, on les explotacions de xicoteta extensió i de tipus familiar, fan que encara es puguen consumir productes agrícoles de gran qualitat.
PROPOSTES
Per a evitar la progressiva reducció o pèrdua de la diversitat biològica s'ha d'actuar abordant les causes en el seu origen, sense oblidar la correcció de les alteracions en el medi natural i la recuperació dels ambients degradats. Per a això s'ha de promoure la restauració i recuperació dels aiguamolls degradats o desapareguts, a fi de restablir els valors i la diversitat biològiques que encara conserven.
Ús sostenible
Hauria de promoure's la participació de les poblacions i els agents socioeconòmics locals que exercisquen activitats en el medi rural, afavorint el manteniment dels aprofitaments productius tradicionals respectuosos amb el medi i les tècniques tradicionals que repercutisquen positivament en la conservació de la diversitat biològica, fomentat a més la participació de la iniciativa privada i els propietaris en la gestió, recuperació i ús racional de l'aiguamoll.

Educació i investigació
És imprescindible informar i divulgar els valors i riquesa de l'aiguamoll a fi d'incrementar el canvi de percepció sobre els ecosistemes aquàtics i per a aconseguir sensibilitzar a la societat sobre la necessitat la seua conservació.
S'ha de promoure la investigació, aplicada a la resolució de problemes de conservació, a fi d'oferir una base per a la seua gestió i ús racional, realitzant inventaris i estudis que permeten identificar l'estat de conservació i les possibles amenaces i les espècies associades a estos aiguamolls. Ha de fomentar-se la transmissió de coneixements mitjançant la formació i la divulgació dels resultats de la investigació científica, dirigides a tots els àmbits de la societat.
INSTRUMENTS PER A LA CONSERVACIÓ
Instruments socials
Cal dedicar esforços per millorar el nivell de coneixement sobre les característiques i els valors que posseeixen els aiguamolls, per part de la societat, incloent a diferents sectors: polític, administratiu, econòmic, usuaris dels recursos naturals (en particular, agricultors, empresaris i professionals), comunicació, educatiu, propietaris, associacions i fundacions sense ànim de lucre i entitats ciutadans i públic en general, tant adults, com jóvens i escolars.
La divulgació dels coneixements actuals entre els diferents sectors és clau per a augmentar el ritme de canvi. Així, les campanyes de sensibilització i conscienciació social, els programes d'educació ambiental i la formació són instruments fonamentals
Instruments científics
El seguiment científic és imprescindible per a verificar en tot moment els resultats de la gestió, així com de l'estat de conservació de l'ecosistema, comunitat, població o espècie, conéixer els nivells d'ús a què són sotmesos, establir les tendències d'evolució, i detectar i quantificar els problemes i amenaces, a fi de prendre mesures correctores en cas de sobrepassar els llindars de sostenibilitat.
Instruments institucionals i legislatius
Resulta necessari, a més d'establir o respectar la legislació vigent, fomentar la participació, establint mecanismes que augmenten la comunicació i la col·laboració de tots aquells sectors les accions dels quals tenen efectes sobre els aiguamolls, incloent els propietaris, les associacions dedicades a la conservació de la naturalesa i els usuaris.
Instruments econòmics
És necessari crear i mobilitzar instruments per a finançar les diferents mesures destinades a la conservació i l'ús racional dels aiguamolls. Estos instruments poden contemplar des del finançament de la planificació, gestió i recuperació dels aiguamolls i les seues espècies (amb fins de conservació i ús racional), fins a incentius al desenvolupament de tecnologies de producció netes, d'activitats productives sostenibles, d'urbanització ja existent, passant per ajudes a la comercialització de productes elaborats amb mètodes sostenibles i, manteniment de terrenys sense explotar.
CONCLUSIONS
Com a reflexió final de tot el que s'ha exposat resulta bàsica la divulgació de la riquesa ecològica de la marjal de Castelló, per això és necessari a més de la conscienciació de les administracions, la dels propietaris. Ha de fomentar-se el seu coneixement mitjançant rutes, observació d'aus, fotografia de la naturalesa, publicacions escolars i un llarg etc. que ajude a evitar la desaparició d'este enclavament natural tan pròxim a la ciutat de Castelló i al mateix temps tan llunyà i oblidat.
QUÈ PODEU APORTAR?
- Divulgació d'este blogg a tots aquells que els puguen interessar la defensa del medi ambient i d'esta zona en particular.
- Estudis científics que hagen fet llicenciats o estudiants en la matèria que amplien la informació de l'ecosistema de la marjal, per a tots aquells que estiguen interessats en el coneixement més científic i detallat de la zona.